Linkat 3 is dead... injured... o algo ... Long live Linkat 4

Que vagi per endavant que sí, que estic enfadat i que no entenc una llarga sèrie de coses ni com estan funcionant. I les poques explicacions que se m'acudeixen adoben el meu emprenyament.

Passem al tema. des d'abans del Nadal del 2010 penjava una espasa de Damocles sobre tota l'estructura bastida amb la Linkat 3 als centres; misteriosament no hi havia manera d'activar en condicions els códecs d'audio i video. Quan un equip queia, pel motiu que fos, ja no hi havia forma de recuperar la plena potència.

I dic la plena potència perque la resta del funcionament és correctíssim i podria continuar sense problemes... però resulta que per a un institut, els sistemes operatius han de fer alguna cosa més que el treball d'oficina i, en realitat, majoritàriament se'ls demana que actuin com projectors de continguts multimedia, així que la situació sembla inevitable. Pràcticament ens veiem forçats a migrar a la Linkat 4. Dos cursos i dues migracions. Ole, ole! (cridar això amb tremolor de veu com una cabra).

Llavors arriben les preguntes... No em preocupen els equips; més o menys sempre hi haurà alguna solució, però... i els scanners? I les impressores? i les Pissarres Digitals, la joia de la corona dels instituts des del començament del projecte 1x1? Pregava per que no fossin seguidors d'aquella màxima que diu "la retrocompatibilitat és per als febles".

I com ha acabat tot? A hores d'ara encara no ha acabat; la majoria funciona -alguna pissarra encara no del tot. Glups!- i el rendiment és molt millorat. S'instal·la i funciona des d'equips de doble nucli a vells Pentium III amb 256 MB de RAM (oblideu l'avís inicial si no teniu al menys 1 GB de memòria, funciona. Això sí, no tingueu cap pressa), i preneu-vos amb calma l'arrencada de la instal·lació; poques vegades n'he vist de més lentes en arrencar.

El concepte d'aquesta Linkat 4 és totalment diferent però ho desenvoluparé en entrades posteriors, així com aniré incorporant detalls de les instal·lacions i més configuracions com abans, però, per fi, puc oferir al centre un VLC que funciona sense problemes d'instal·lació.

Tanmateix, el problema es podria reproduïr en un any. La Linkat 4 està basada en Open SuSE 11.2, la qual encara és activa... per ara. Però ja va per la 11.4... Tenim en projecte fer un repositori propi per assegurar-nos el futur; no voldria fer una altra migració l'estiu vinent.

Continuarem en breu, mantinguin la sintonia.

Mal veinatge o dret de cuixa del Windows.

Una nova anècdota -confirmada i contrastada- dels nostres estimats i cada dia més adorats Toshiba NB-200 i el veinatge Windows-Linkat; una que pot donar gran quantitat de maldecaps aparentment irressolubles.

Per si no ho havieu vist, el sistema Windows és especialment exigent no només en recursos sinò també en posicions (si no és instal·lat justament al començament del disc dur es queixa i fa rebequeries que poden arribar al no funcionament; ha de ser la primera partició a partir del MBR). Això sembla un caprici sense importància però fa que la part més important del disc dur tingui sempre a prop i inevitablement els caps de lectura-escriptura del disc dur... a llarg termini dóna problemes i encara més als dispositius mòbils.

Tanmateix, aquest no és el problema a tractar avuí. Aquest Windows sembla tenir un accès de més prioritat i privilegi que el de la Linkat al maquinari. Per què? M'he tornat boig i veig fantasmes? La conspiranoia em domina?

En primer lloc, no m'he tornat boig; ja ho era abans. Si no no m'hauria ficat en aquesta sèrie infinita i exponencial de problemes.

En segon lloc, com ja va explicar molt bé el mestre Woody Allen, aquelles persones que pensen que sempre hi ha un complot reben un nom que comença per P... perspicaços. ;-)

Anem al nus de la qüestió. Els famosos Toshiba no tenien cap mena de protecció (ni antivirus, ni clau d'administrador, ni clau de root: Eren un enorme i luminós cartell per a tots els problemes de la xarxa -amb el Windows XP inicial- que cridava "¡PÉGAME!"). Evidentment, els alumnes si podien tiraven més de Windows que de Linkat perque dominaven més i tenien, com és costum. accès administratiu i feien el que volien i això va provocar diverses situacions curioses.

Les pitjors d'elles eren la pèrdua de l'accès a xarxa Wi-Fi o la desconfiguració de pantalla de 1024x600 a 1024x768 amb la pèrdua de la part inferior de la pantalla. No hi havia manera humana de recuperar les configuracions inicials fins que vàrem trobar la clau del problema:

- En algun moment l'usuari, en el seu flamant windows, havia desactivat l'antena Wi-Fi, o havia canviat la configuració de pantalla a la que us he detallat abans (o pitjor) i havia sortit. La única forma de recuperar el desastre -que no inclogués la restauració completa de l'equip, es clar- era tornar a accedir al Windows i restaurar com fos possible la configuració inicial. Ni l'accès com a root a la Linkat era capaç d'activar l'antena o modificar la pantalla. Encara pitjor, la configuració Linux era correcta, però la pantalla recollia a l'arrencada al configuració windows i no canviava de cap forma llevat de configuracions inferiors (800x600, amb uns altres problemes associats).

I per això el títol. És una demostració de mal veinatge i de drets de cuixa d'un sistema respecte a un altre, i em porta a trobar més que justificada la meva política respecte al Windows: Si és imprescindible, en una màquina virtual. Mai al mateix nivell, només com a hoste en un espai limitat, tancat i on tots els seus problemes se'ls mengi ell sol i no empreny els altres.

Fins després.

Tasques repetitives, manteniment de servidors i sectes.

Una de les característiques que ens tiren en cara als usuaris habituals de Linux és la nostra tendència a les distribucions diversificades en detalls petits però que et poden amargar la vida per al seu manteniment -altrament dit amb prou sarcasme i certa raó sectes, tot i que això no ho accepto dels adoradors de la Poma Encetada,... més secta que la majoria d'ells...-. Ara tractaré un d'aquests problemes... sectaris.

Quan s'ha de fer el manteniment d'una arquitectura client-servidor on els clients són cadascun de son pare i sa mare, amb espais diferents per a les particions i on cada instal·lació s'ha d'ajustar, ens trobem amb que va molt bé programar algunes tasques repetitives. Un exemple:

• Quan la xarxa va sobrecarregada és molt habitual que els perfils del Firefox es quedin activats i blocats al servidor de manera que l'usuari no té la possibilitat d'iniciar-lo de nou (vd. l'entrada Profe, no tinc internet!! per una solució ràpida del tema).

Evidentment, no té gaire sentit que la Coordinació Informàtica tanqui el servidor i el reinicii cada vegada que algun alumne o professor es queda blocat. Si tenim en compte que aquesta mateixa Coordinació té un horari de professor i que són persones -Sí! De debó! A que no us n'havieu adonat?-, és perfectament possible que emb la meitat dels usuaris sense funcionament la persona no entri fins a les tres de la tarda... Genial, oi?

Existeix un comandament a la consola -sí, la gent que no vol tocar el teclat ja pot deixar de llegir i quedar-se amb l'entrada que he enllaçat abans, tot i que això aniria molt bé per als equips que ningú no té a casa tot el dia connectats a servidors que no existeixen i que no baixen coses més o menys legals-: el cron, el qual permet programar tasques que s'han de fer cada cert temps de forma automàtica sempre i quan l'ordinador estigui en marxa; per a quí l'interessi, aquí té un manual de funcionament en castellà. A la majoria de distribucions Linux el configurem amb el comandament crontab -e però a la Linkat aquest comandament sembla funcionar, però no ho fa.

Què passa? Passa que hem d'accedir directament amb un editor de text amb la següent comanda (assumeixo que som com a root dintre del servidor o l'equip que correspongui):

• gedit /etc/crontab (o vim, o vi... qualsevol editor de text que volgueu fer servir)

Ara ja podeu modificar de forma efectiva les tasques repetitives -segons el manual que us he indicat abans, per exemple- i una de les més interessants seria posar una comanda com reboot a una hora amb molt poca feina... la una o les dues de la matinada. No conec ningú que estigui treballant al centre a aquelles hores. Això faria que al dematí següent tots aquells perfils bloquejats tornaran a funcionar i, com que s'ha reiniciat, si hem aplicat la modificació de l'entrada La llebra o la tortuga, haurem eliminat tot els temporals i millorarem el rendiment de la màquina.

Creieu que és útil? Algun comentari? Fins després.