Profe, no tinc internet!!

Us sona aquesta frase? Ja ni la sento, crec que he desenvolupat sordesa selectiva per tanta insistència en el tema.

Sota aquesta crida s'amaguen diversos problemes possibles: No hi ha sortida a la web realment -pel motiu que sigui-, l'ordinador no respon a la velocitat que l'usuari considera adequada -tots sabem que a cada casa hi ha un supercomputador Cray amb un windows plé de jocs i accès administratiu i amb una connexió per fibra òptica dedicada, oi?- o un problema molt senzill amb dues solucions fàcils.

Aquesta tercera opció és la que explicaré avuí; correpon al cas en el qual la crida al Mozilla Firefox (o al Thunderbird, podríem assumir que qualsevol programa de Mozilla) fa que arrenqui i es pari amb un missatge que diu que el programa ja és actiu i no es pot tornar a invocar.

Tenim un problema. Correu amagatzemat, necessitat de navegació,... Què ha passat? En un ordinador autònom és dificil que això passi però en una arquitectura client-servidor com la que es pot trobar a qualsevol centre mínimament organitzat si les connexions tenen errors és molt fàcil que passi -el problema de la delicadesa de la Linkat respecte al sistema de fitxers ho deixem per una altra estona; és seriós-.

Així que el nostre correu és compromés, els nostres favorits i RSS, meravellosament classificats i controlats són inaccessibles -i precissament la nit anterior havíem pensat a fer una còpia de seguretat, però ho havíem deixat còrrer perque era tard-. Anem per parts.

• Si l'equip és autònom, l'apaguem del tot. NO EL REINICIEM, L'APAGUEM. Si tenim sort, el sistema de fitxers es tancarà correctament -potser fins i tot ens fa una comprovació abans de l'arrencada- i veurem com tot funciona de nou. En cas contrari, passaríem a un post de nivell alt.
• Si l'equip és un client, tenim dues opcions:

1.- Convencem l'administrador que reinicii el servidor. Segurament és difícil.
2.- Ho arreglem nosaltres mateixos amb paciència: Accedim a la nostra carpeta personal.
3.- Prenem Control+H. Recordeu les indicacions d'aquest altre post.
4.- Entrem a la carpeta .mozilla.
5.- Entrem a la carpeta firefox.
6.- Dintre hi haurà almenys dues carpetes, una d'elles amb una sèrie alfanumèrica inintel·igible i diferent per a cada usuari. Hi entrem.
7.- Copiem el fitxer bookmarks.html a l'escriptori i la partició de dades. Acabem de salvar les nostres subscripcions.
8.- Tornem a la nostra carpeta pròpia i, simplement, esborrem la carpeta .Mozilla.
9.- Buidem la paperera.
10.- Reiniciem el Firefox, ja es posarà en marxa i podrem recuperar les nostres adreces. Potser haurem de demanar si cal introduïr alguna proxy o alguna altra dada necessària per garantir la navegació.

I ja està. Un altre dia, quan pugui comprovar-ho, us explicaré com es fa per recuperar l'accès sense haver de perdre dades.

Fins després.

HE PERDUT INTERNET!!

Un problema habitual quan es fan experiments amb els escriptoris dels usuaris (a la Linkat 3 venen com a mínim dos de sèrie, el de Primària i el de Secundària amb diferents gadgets per afegir a les barres) és la pèrdua d'algunes barres de pantalla, o components d'elles. La majoria de vegades això no representa un problema crític però hi ha un moment el el qual sí que ho és; correspon a la frase tantes vegades repetida de "He perdut internet!". Traduïda a llenguatge de mecànic és: "No em surt la icona del Network Manager i no sé si el meu equip és connectat o no"... al menys la majoria de les vegades.

La solució ràpida -i que solventa també molts dels problemes que apareixen quan juguem a la babalà amb els escriptoris- és estupidament senzilla:

• Entrem al nostre usuari.
• Entrem a la carpeta personal.
• Prenem la combinació CTRL+H: això ens fa veure una llaaaaarga sèrie de carpetes que comencen per ".", el caràcter que fa que el Linux interpreti que la següent carpeta o fitxer ha de restar amagat. Aquestes carpetes ocultes contenen les configuracions dels programes.
• Esborrem, directament i sense manies, les carpetes .gnome2_private i .gnome2
• Buidem la paperera per assegurar.
• Sortim l'usuari i tornem a entrar. Trobarem que el nostre usuari torna a tenir la mateixa configuració d'escriptori que el primer dia que el vàrem obrir sense haver perdut cap dels fitxers o accesos directes que havíem creat.

Si encara i així no apareix, ja parlaríem d'una alteració molt més greu i potser hauríem de reinstal·lar tot el sistema.

Fins després.

Connexions de xarxa: Usuaris i administradors.

El gestor de connexions de xarxa dela Linkat 3 és el Network Manager; un estàndard de l'escriptori gnome. La funcionalitat d'aquest programa ha estat molt millorada i ja no presenta problemes per gestionar connexions diferents -personalment, prefereixo el Wicd, però...-.

Tanmateix, en els dispositius portàtils es presenta una incidència habitual: Quan una xarxa no és oberta i requereix encriptació, la connectivitat és lenta i difícilment reté les claus.

L'origen d'aquest problema és un comportament habitual del Linux al qual no són acostumats els usuaris habituals de Windows: Els perfils de connexió a WiFi poden ser globals per a tots els usuaris d'un equip o bé propis de cada usuari, i els propis d'usuari són poc estables a la Linkat.

La solució és senzilla:

• Amb el cursor sobre la icona de connectivitat, cliquem el botó dret.
• Editem les connexions i esborrem totes aquelles que no ens interessen. Com més connexions tinguem al perfil, més complicacions i lentitud per a la connectivitat.
• A les connexions que ens interessen hem de marcar un petit requadre que és a la part inferior esquerre amb el rètol Permetre a tots els usuaris.
• A la pestanya de la seguretat de la xarxa introduïm la clau, la qual sí que quedarà fixada ara.
• És possible que ens demani el alguna d'aquestes tres operacions la clau d'administrador. Se suposa que la sabem o que ens la poden subministrar.

Amb això, la velocitat de connexió i els problemes milloren ràpidament.

Fins després.

VLC a la Linkat 3. El problema del so.

La Linkat 3 inclou per defecte un dels reproductors més versàtils i potents dins del software lliure: el VLC. De fet és prou potent per tractar amb DVDs i les seves diverses codificacions i, fins i tot, fer de servidor en streaming. Es a dir, en teoria amb un ordinador emetent podríem passar un programa de ràdio, un video... qualsesvol cosa per a tota la nostra xarxa interna. A més, no té dependència de còdecs externs, ja els porta incorporats en el mateix programa.

Tot i això, hi ha un defecte greu: Així com la pista d'imatge no presenta problemes, la pista de so es dessincronitza i va a cops. Hi ha dues formes de resoldre aquesta situació sense passar per una llarga recerca als repositoris de la Open Suse 11.1:

1.- La solució més efectiva, correcta i oficial és la següent:

Obre el VLC i ves a Eines / Preferències. Aquí ves a "Audio" i a la secció "Sortida" selecciona el tipus "Sortida d'àudio UNIX OSS", fes clic a "Desa" i torna a carregar la pel·lícula.

Pablo Vigo a la pàgina indicada.

2.- Si no tenim temps o ens fa por que tocar el teclat ens mossegui, hi ha una altra solució experimentada directament a les aules. (Gràcies, Txeli).

Obre el VLC una vegada, obre'l una segona vegada i posa el primer en pausa.

Sembla una tonteria, però funciona.