Us sona aquesta frase? Ja ni la sento, crec que he desenvolupat sordesa selectiva per tanta insistència en el tema.
Sota aquesta crida s'amaguen diversos problemes possibles: No hi ha sortida a la web realment -pel motiu que sigui-, l'ordinador no respon a la velocitat que l'usuari considera adequada -tots sabem que a cada casa hi ha un supercomputador Cray amb un windows plé de jocs i accès administratiu i amb una connexió per fibra òptica dedicada, oi?- o un problema molt senzill amb dues solucions fàcils.
Aquesta tercera opció és la que explicaré avuí; correpon al cas en el qual la crida al Mozilla Firefox (o al Thunderbird, podríem assumir que qualsevol programa de Mozilla) fa que arrenqui i es pari amb un missatge que diu que el programa ja és actiu i no es pot tornar a invocar.
Tenim un problema. Correu amagatzemat, necessitat de navegació,... Què ha passat? En un ordinador autònom és dificil que això passi però en una arquitectura client-servidor com la que es pot trobar a qualsevol centre mínimament organitzat si les connexions tenen errors és molt fàcil que passi -el problema de la delicadesa de la Linkat respecte al sistema de fitxers ho deixem per una altra estona; és seriós-.
Així que el nostre correu és compromés, els nostres favorits i RSS, meravellosament classificats i controlats són inaccessibles -i precissament la nit anterior havíem pensat a fer una còpia de seguretat, però ho havíem deixat còrrer perque era tard-. Anem per parts.
I ja està. Un altre dia, quan pugui comprovar-ho, us explicaré com es fa per recuperar l'accès sense haver de perdre dades.
Fins després.
Sota aquesta crida s'amaguen diversos problemes possibles: No hi ha sortida a la web realment -pel motiu que sigui-, l'ordinador no respon a la velocitat que l'usuari considera adequada -tots sabem que a cada casa hi ha un supercomputador Cray amb un windows plé de jocs i accès administratiu i amb una connexió per fibra òptica dedicada, oi?- o un problema molt senzill amb dues solucions fàcils.
Aquesta tercera opció és la que explicaré avuí; correpon al cas en el qual la crida al Mozilla Firefox (o al Thunderbird, podríem assumir que qualsevol programa de Mozilla) fa que arrenqui i es pari amb un missatge que diu que el programa ja és actiu i no es pot tornar a invocar.
Tenim un problema. Correu amagatzemat, necessitat de navegació,... Què ha passat? En un ordinador autònom és dificil que això passi però en una arquitectura client-servidor com la que es pot trobar a qualsevol centre mínimament organitzat si les connexions tenen errors és molt fàcil que passi -el problema de la delicadesa de la Linkat respecte al sistema de fitxers ho deixem per una altra estona; és seriós-.
Així que el nostre correu és compromés, els nostres favorits i RSS, meravellosament classificats i controlats són inaccessibles -i precissament la nit anterior havíem pensat a fer una còpia de seguretat, però ho havíem deixat còrrer perque era tard-. Anem per parts.
- Si l'equip és autònom, l'apaguem del tot. NO EL REINICIEM, L'APAGUEM. Si tenim sort, el sistema de fitxers es tancarà correctament -potser fins i tot ens fa una comprovació abans de l'arrencada- i veurem com tot funciona de nou. En cas contrari, passaríem a un post de nivell alt.
- Si l'equip és un client, tenim dues opcions:
1.- Convencem l'administrador que reinicii el servidor. Segurament és difícil.
2.- Ho arreglem nosaltres mateixos amb paciència: Accedim a la nostra carpeta personal.
3.- Prenem Control+H. Recordeu les indicacions d'aquest altre post.
4.- Entrem a la carpeta .mozilla.
5.- Entrem a la carpeta firefox.
6.- Dintre hi haurà almenys dues carpetes, una d'elles amb una sèrie alfanumèrica inintel·igible i diferent per a cada usuari. Hi entrem.
7.- Copiem el fitxer bookmarks.html a l'escriptori i la partició de dades. Acabem de salvar les nostres subscripcions.
8.- Tornem a la nostra carpeta pròpia i, simplement, esborrem la carpeta .Mozilla.
9.- Buidem la paperera.
10.- Reiniciem el Firefox, ja es posarà en marxa i podrem recuperar les nostres adreces. Potser haurem de demanar si cal introduïr alguna proxy o alguna altra dada necessària per garantir la navegació.
I ja està. Un altre dia, quan pugui comprovar-ho, us explicaré com es fa per recuperar l'accès sense haver de perdre dades.
Fins després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada