Una nova anècdota -confirmada i contrastada- dels nostres estimats i cada dia més adorats Toshiba NB-200 i el veinatge Windows-Linkat; una que pot donar gran quantitat de maldecaps aparentment irressolubles.
Per si no ho havieu vist, el sistema Windows és especialment exigent no només en recursos sinò també en posicions (si no és instal·lat justament al començament del disc dur es queixa i fa rebequeries que poden arribar al no funcionament; ha de ser la primera partició a partir del MBR). Això sembla un caprici sense importància però fa que la part més important del disc dur tingui sempre a prop i inevitablement els caps de lectura-escriptura del disc dur... a llarg termini dóna problemes i encara més als dispositius mòbils.
Tanmateix, aquest no és el problema a tractar avuí. Aquest Windows sembla tenir un accès de més prioritat i privilegi que el de la Linkat al maquinari. Per què? M'he tornat boig i veig fantasmes? La conspiranoia em domina?
En primer lloc, no m'he tornat boig; ja ho era abans. Si no no m'hauria ficat en aquesta sèrie infinita i exponencial de problemes.
En segon lloc, com ja va explicar molt bé el mestre Woody Allen, aquelles persones que pensen que sempre hi ha un complot reben un nom que comença per P... perspicaços. ;-)
Anem al nus de la qüestió. Els famosos Toshiba no tenien cap mena de protecció (ni antivirus, ni clau d'administrador, ni clau de root: Eren un enorme i luminós cartell per a tots els problemes de la xarxa -amb el Windows XP inicial- que cridava "¡PÉGAME!"). Evidentment, els alumnes si podien tiraven més de Windows que de Linkat perque dominaven més i tenien, com és costum. accès administratiu i feien el que volien i això va provocar diverses situacions curioses.
Les pitjors d'elles eren la pèrdua de l'accès a xarxa Wi-Fi o la desconfiguració de pantalla de 1024x600 a 1024x768 amb la pèrdua de la part inferior de la pantalla. No hi havia manera humana de recuperar les configuracions inicials fins que vàrem trobar la clau del problema:
- En algun moment l'usuari, en el seu flamant windows, havia desactivat l'antena Wi-Fi, o havia canviat la configuració de pantalla a la que us he detallat abans (o pitjor) i havia sortit. La única forma de recuperar el desastre -que no inclogués la restauració completa de l'equip, es clar- era tornar a accedir al Windows i restaurar com fos possible la configuració inicial. Ni l'accès com a root a la Linkat era capaç d'activar l'antena o modificar la pantalla. Encara pitjor, la configuració Linux era correcta, però la pantalla recollia a l'arrencada al configuració windows i no canviava de cap forma llevat de configuracions inferiors (800x600, amb uns altres problemes associats).
I per això el títol. És una demostració de mal veinatge i de drets de cuixa d'un sistema respecte a un altre, i em porta a trobar més que justificada la meva política respecte al Windows: Si és imprescindible, en una màquina virtual. Mai al mateix nivell, només com a hoste en un espai limitat, tancat i on tots els seus problemes se'ls mengi ell sol i no empreny els altres.
Fins després.
